.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta, i el condueix per sotmetre-li les nacions i deixar desarmats els reis, per obrir-li les ciutats, perquè no trobi tancades les portes. El Senyor li diu: «Per amor de Jacob, el meu servent, d’Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom, et dono un títol honrós, tot i que no em coneixes. »Jo sóc el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. Sense que em coneguessis t’he fet prendre les armes perquè sàpiguen de llevant fins a ponent que no hi ha ningú fora de mi. Jo sóc el Senyor. No n’hi ha d’altre.»

Is 45,1.4-6

Salm Responsorial

R. Doneu al Senyor honor i majestat.

Canteu al Senyor un càntic nou, 
canteu al Senyor, arreu de la terra. 
Conteu a totes les nacions la seva glòria, 
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R

El Senyor és gran, és digne d’ésser lloat, 
és més temible que tots els déus; 
perquè els déus dels pobles són no-res, 
però el Senyor ha fet el cel. R

Doneu al Senyor, famílies dels pobles, 
doneu al Senyor honor i majestat, 
tributeu al Senyor l’honor del seu nom. 
Entreu als seus atris, portant-li ofrenes. R

Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat. 
Que tremoli davant d’ell tota la terra. 
Digueu a tots els pobles: 
«El Senyor és rei!» 
Sentencia amb raó les causes dels pobles. R

Sl 95,1.3,4-5.7-8.9-10a i c (R.: 7b)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.
Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us recordem en les nostres pregàries. No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats. Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell us ha elegit, perquè quan us anunciàvem l’evangeli, no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l’Esperit Sant, i amb molta convicció.

1Te 1,1-5b

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Digueu-nos, doncs, què en penseu, d’això?: És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?» Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut.» Ells li ensenyaren una moneda romana, i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li diuen: «Del Cèsar.» Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu.»

Mt 22,15-21

"Fe dinàmica, esperança constant i amor esforçat"

El 2n Isaïes (Is 40-55) anima els desterrats amb l’esperança del retorn a la pàtria per un «èxode» més gloriós que el de Moisès.
També ara el concepte clau serà el «sortir»: primer surt el Senyor com un heroi (42,13); després surt la paraula del Senyor (55,11); al final els desterrats surten cap a casa (55,12).
L’acció salvadora de Déu troba la col·laboració de Cir de Pèrsia, a qui anomena el meu ungit.
1Te, l’escrit més antic del N.T., comença donant gràcies a Déu per vosaltres; i destaca dels tessalonicencs que la vostra fe treballa per propagar-se, que la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i que la vostra esperança en Jesucrist aguanta les adversitats.
Descripció perfecta de les virtuts teologals subratllant la qualificació: dinamisme de la fe (no es queda en sentiment estèril); esforç de la caritat (no es limita als amics de l’entorn); i constància de l’esperança (no sucumbeix per circumstàncies adverses).
És lícit o no pagar el tribut al Cèsar?: tant el «sí» com el «no» portarà problemes, amb els jueus o els romans. Pels jueus és una impietat pagar tribut als romans i reconèixer qualsevol sobirà que no sigui Déu.
L’escenari de la discussió és el recinte del temple (Mt 21,23s), on els fariseus porten moneda pagana que no servia al Temple.
La frase-resposta de Jesús s’estructura en dues parts: a) Doneu al Cèsar això que és del Cèsar; b) Doneu a Déu allò que és de Déu.
Són frases paral·leles? Potser no. Per Jesús els deures religiosos vers Déu són molt superiors als deures socials: no excloent-los sinó incloentlos. La «i» unint les dues frases pot interpretar-se com adversativa: Doneu al Cèsar això que és del Cèsar «però» (sobretot!) doneu a Déu allò que és de Déu.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES